La Gleva estrena Carnicera, l’última proposta de l’autor argentí Javier Daulte, Una comèdia sobre el fanatisme i les teories conspiratives que
 s'apoderen de les societats contemporànies

Una presència misteriosa acompanya la soledat de Porcia en la seva rutina com a treballadora. Aquesta presència podria ser un perillós terrorista que altera genèticament la carn, un fugitiu o
podria ser un gat.

El que encara no sap Porcia és que ella i el seu obrador es convertiran en l’escenari de
lluita entre dos bàndols que creuen que un món millor només és possible si s’elimina
l’enemic.

La Gleva estrena Carnicera, l’última proposta de l’autor argentí Javier Daulte, Una comèdia sobre el fanatisme i les teories conspiratives que
s'apoderen de les societats contemporànies.

L’obra, ha estat escrita expressament per ser estrenada al teatre barceloní i està

Una presència misteriosa acompanya la soledat de Porcia en la seva rutina com a treballadora. Aquesta presència podria ser un perillós terrorista que altera genèticament la carn, un fugitiu o
podria ser un gat.

El que encara no sap Porcia és que ella i el seu obrador es convertiran en l’escenari de
lluita entre dos bàndols que creuen que un món millor només és possible si s’elimina
l’enemic.

FITXA:

Dos personatges han de prendre una decisió: Sortir a l'exterior, o quedarse tancats. Filo i Neo son dues veus contrastades dins una experiència immersiva i confinada.

Filo és la veu de l’experiència, la del dolor, la de les creences immutables.

Neo és la veu jove, innocent, que no té por de sortir al carrer i veure què passa allà fora.

Són dos personatges al·legòrics que encarnen dos actituds vitals davant una situació de crisi. Cada personatge és
representat per diferents actors i actrius. Filo és representat per una actriu, un actor i una estàtua; Neo, per dues actrius
i un actor. Tots 5 intèrprets estan presents tota l’estona en escena. Es genera una polifonia de veus masculines i
femenines que en realitat són una conversa d’una hora entre Filo i Neo que es decideixen de si sortir a fora o no.

Parole Due és l'aposta de La Gleva pel Festival Grec 2021. A partir de textos d'Aime Cesaire, Odile Sankara presenta a Barcelona un espectacle en francès sobretitulat en català

Aimé Césaire, nascut a la Martinica el 1913 i mort al 2008, va ser un poeta i polític de
gran influència intel·lectual i moral a tota la francofonia. Va posar en peu el concepte
de la negritud, sobre el qual s’han bastit una gran part dels moviments intel·lectuals i
polítics d’alliberament a l’Àfrica i i el reconeixement des d’Europa d’una realitat cultural
i política original, intel·lectualment potent i autònoma.

 

Necessitem reconnectar íntimament amb el poeta, extreure’n la profunditat de les
paraules, per interrogar-nos sobre l’absurd i la realitat. En Aimé Césaire, el passat i el
present, la història i l’actualitat, es barregen.

 

En aquests moments, en què assistim als últims sobresalts d’un món esquinçat per les
seves pròpies contradiccions, volem sense renegar de res, continuar a reconèixer el

Poema, la seva càrrega de pólvora, d’escàndol, de desbandada, de disbarat i d’enlluer-
nament.

En la travessia d’una vida, com fer arrelar una humanitat posada en peus i lliure? Com erigir una nova ciutat sense fortí amb foc nutrici, un foc de farga i no de bomba?

Com aconseguir sostenir la flama per mantenir-la viva?  M’agradaria utilitzar l’alè de lapoesia per qüestionar l’alè de la vida. Aquest verb vivificant que ens uneix al secret del’ànima. Vull cercar amb l’obra de Césaire el que és aliment humà, aliment viu.

Uns fantasmes en vagareig viuen en nosaltres i ens habiten. I la por ens conquesta cadadia. Ens envaeix, ens fa fràgils en el nostre espai interior. Què podem fer per reunirenergies per mantenir-nos drets?La poesia de Césaire es manté viva. Ha acompanyat sempre, i ho continua fent, laformació intel·lectual, literària i política de totes les generacions francòfones que vanpassar per la seva obra. És, a més, una font d’inspiració i una manera d’interrogar-sesobre un mateix. 

Autoria: Dramaturgia de Odile Sankara a partir de poemes d'Aime Cesaire

Direcció: Odile Sankara i Albert de la Torre

Producció: Júlia Simo Puyo i Agnès Blot