Aquí podreu obtenir les vostres entrades d'una manera senzilla i pràctica.
La filla de l'alcalde
d'Eladi Crehuet
Teatre La Gleva
7–11 de juny
La presentació es torça. Algun petit misteri sobrevola aquest retrat de tarannàs i evocacions dels 60’ i els 70’ a la ciutat de Barcelona.
L'amor
15 de juny – 3 de juliol
L'amor
(no és per mi, va dir Medea)
Teatre La Gleva
15 de juny – 3 de juliol
L’amor (no és per a mi, va dir Medea) és un text contemporani.
Un recorregut per la vida d'una dona.
Creixerà davant dels nostres ulls dels 8 als 88 anys.
Mostrarà la fragilitat, el dolor de la vida i la poca felicitat que de vegades aconseguirà esgarrapar.
Un reflex del desassossec en què sovint vivim i que ens esforcem a negar.
Potser, mirar la veritat íntima i afrontar-la ens apropa, si més no, a certa pau.
Direcció i dramatúrgia Queralt Riera
Interpretació Rosa Cadafalch, Patrícia Mendoza
Espai escènic José Menchero
Espai sonor Joan Alavedra
Música en directe Joan Alavedra / Maria Casellas
Fotografia Mercè Ramírez
Distribució Magrana Escena
Producció Queralt Riera
Antivirus a la carta
de Manuel Vallribera
Teatre La Gleva
21–28 de juny
LA MÚSICA és, ha estat i sempre serà, una excel·lent vacuna contra els virus que ens amenacen contínuament; contra la intolerància, el racisme, els prejudicis socials, l’aïllament, l’egoisme, el bel·licisme, les migracions; també contra tota classe d’epidèmies, i, contra les “pandèmies”.
LA MÚSICA serveix per superar barreres, obstacles, fronteres, incomprensions, temors; la “musicoteràpia” millora l’estat físic i mental dels animals (“racionals” i no...) encara que sembli que no ho necessitin.
LA MÚSICA és el millor llenguatge, és la comunicació més eficient per aproximar civilitzacions, cultures, races, classes, ètnies, religions, societats, èpoques; és sostenible i renovable, tant en el temps com en l’espai...
Tot va començar el 17-03-20, per una celebració familiar (feta a distància pel virus) dos dies després de quan es va decretar el confinament.
Al “Covid19”, li hem d’agrair algunes coses, com per exemple el gran paper que ha tingut la música durant aquests anys, malgrat que també ha perjudicat, i molt, la música en directe, i per tant també els músics.
Des d’aleshores, vaig gravar una peça cada dia al piano, precàriament, amb el mòbil, de manera improvisada, en directe, i sense assajar !!!
Tot s’ha anat difonent per “whatsapp”, en augment a persones (i alguns grups) estenent-se successivament a diversos països; inicialment cada dia, per després anar “desescalant”, fins ara, que ho faig encara cada dilluns; hom ho ha agraït molt amb comentaris bonics i sincers.
S’acabarà amb “la nova normalitat”; a més, al voltant de cada peça he escrit vivències relacionades, potser ho inclogui en un o mes llibrets.
Vides de gos
Teatre La Gleva
7–17 de juliol
"La meva mare era guionista radiofònica, traductora de francès i escrivia contes per a nens; el teclejar de la màquina d’escriure va formar part de la meva infància.
Encara que amb intervals, escriure sempre ha sigut una necessitat, i la lluita per la forma ha estat constant des del principi. Els anys i la intuïció m’han portat a creure que potser el més natural és incorporar l’escriptura a la meva experiència ja consolidada. I així, seguint l’antiga tradició de les explicadores de contes, em poso, per primera vegada, al servei de mi mateixa i dono a conèixer la meva faceta més íntima i personal."
Marta Angelat
ACTRIU: Marta Angelat
IL·LUSTRACIONS I DISSENY GRÀFIC: Maria Velat
PRODUCCIÓ: Associació Q-ars Teatre
AJUDANT DE PRODUCCIÓ: Tània Banús