Soñé. Y mi sueño me llevó al recuerdo.
En concreto al 3 de julio de 1965. Era de
noche y ese día los Beatles habían
actuado en Barcelona, pero yo no pude
ir al concierto. La razón: era más pobre
que las ratas…

Un estudiant de la Massana es creua casualment amb George Harrison, que s’havia escapat de
l’hotel. Comença llavors una relació que dura fins a la mort del Beatle, al novembre de 2001, moment en què rememora la llarga conversa que van
tenir al bar Pastís. Una època i una Barcelona, explicats per la vivència de l’actor i director aragonès Paco Ortega.
Un estudiant de la Massana es creua casualment amb George Harrison, que s’havia escapat de
l’hotel. Comença llavors una relació que dura fins a la mort del Beatle, al novembre de 2001, moment en què rememora la llarga conversa que van
tenir al bar Pastís. Una època i una Barcelona, explicats per la vivència de l’actor i director aragonès Paco Ortega.

Autor: Paco Ortega
Direcció: Rafael Campos Lozano
Repartiment: Paco Ortega
Ajudant de direcció: Ana Rut Serrano
Il·luminació: Felipe Romero
Producció: Teatro del Espejo y Pangea Artes Escénicas 

Tots els humans ens assemblem i en el fons tots plegats podríem ser vistos com una bona colla de bessons que viuen en les fronteres de l’absurd… Si més no això és el que que ens venen a dir dos autors tan diferents com Shakespeare i Beckett: tothom té ambicions, pors i desitjos similars; tothom pot estimar, odiar i envejar; tothom té records i tothom pateix per la falta de memòria…I tots naixem i morim.
En un espai buit, només amb els elements que els són estrictament necessaris i jugant bàsicament amb la paraula, la música i la llum, es troben dos personatges que tant poden pertànyer al món de Shakespeare com a les pertorbadores peces de Beckett. Són dues dones, dos éssers en tensió que s’esforcen a entendre les giragonses que fa la vida.
Tots els humans ens assemblem i en el fons tots plegats podríem ser vistos com una bona colla de bessons que viuen en les fronteres de l’absurd… Si més no això és el que que ens venen a dir dos autors tan diferents com Shakespeare i Beckett: tothom té ambicions, pors i desitjos similars; tothom pot estimar, odiar i envejar; tothom té records i tothom pateix per la falta de memòria…I tots naixem i morim.
En un espai buit, només amb els elements que els són estrictament necessaris i jugant bàsicament amb la paraula, la música i la llum, es troben dos personatges que tant poden pertànyer al món de Shakespeare com a les pertorbadores peces de Beckett. Són dues dones, dos éssers en tensió que s’esforcen a entendre les giragonses que fa la vida.

Dramatúrgia: Jordi Coca
Direcció: Jordi Coca
Repartiment: Esther Bové i Viqui Sanz
Companyia: Teatre del Temps